POESIA DE
JORDI GUEROLA GIL
POEMES
ELL
Ell trobava a faltar
els temps en què ho era tot per ella,
aquells breus instants
on el món es reduïa
a aquelles caminades pel passeig.
Ara, la llibertat
és una paraula d‘arrels amargues
i significat incert,
un diumenge etern de tardor
disfressat d’impulsiva joventut.
SEU AL MEU COSTAT
Seu al meu costat i parlem del pas del temps,
explica‘m aquelles coses que mai no em vas dir,
beu el cafè mentre cada glop és un bocà de vida,
jo t´observaré amb ulls d´ahir.
Respira fort recordant aquelles melodies mÃtiques
que ja no canta ningú i que s´han convertit
en el motor de les meues passes.
Sols 72 centÃmetres de taula em separen d‘allò
que sempre havia estat tan lluny.
Paraules antigues que esdevenien himnes, sentències,
ara són una escalfor amable i falaguera.
A prop, tan a prop...
EM CONSOLA
Em consola saber que vam tindre una opció,
remota, inexistent en realitat.
Tanque els ulls i em recorde mirant-te
com feia tant a sovint.
Camine, i amb cada passa m´oblide
de tot allò que he viscut des que
vaig marxar.
El cotxes, la boira incipient, les rialles,
la indiferència dels vianants,
les mil qüestions, els mil problemes,
el que vindrà , el que no tindré,
tot perd el sentit, la vigència
COL·LECCIONISTA DE CAMINS
Col·leccionava camins que es perdien entre muntanyes.
Quan els veia els enregistrava a la ment.
Imaginava que algun dia caminaria per ells
i que a l´altre costat d´on es perdia la visió
trobaria allò que no trobava dins seu.
GRIS
Quan aplegue el moment fosc
i haja conservat
fins l´últim instant
els meus neguits recurrents
i les meues dèries irresoludes,
acà em quedaré, igual que tu,
igual que tots,
amb una llista interminable de quefers
i promeses rovellades,
esgotades d`esperar.
POR
La nit li feia por.
Havia gaudit un instant
de la tebior d`un sospir amic.
Durant un jorn s`esvaà el lament
i caminà per dolces dreceres
inèdites fins ara.
Just quan tancava els ulls
va reviure cada moment
per si no despertava mai més
SI M`ESCOLTES
Si m´escoltes et donaré batecs de somriures
i gaudirem del soroll del teu esguard consirós.
Serà sols un instant, menys encara,
serà imperceptible pels altres.
Es dibuixarà un cercle que ens envoltarÃ
i crearà un indret únic, finit.